Notes sobre el vocabulari del llibre de censals (S. XVII) de les Borges Blanques / per Roser Ripollés i de la Fragua
Ripollés i de la Fragua, RoserEn:
Revista de llengua i dret. Barcelona, Núm. 4 (novembre 1984), p.115-124
Aquest article reprodueix un fragment del treball que l'autora presentà com a tesi de llicenciatura, amb el títol La llengua catalana durant el segle XVII, segons documents de l'Arxiu de l'ajuntament de les Borges Blanques i sota la direcció del professor Josep M. Nadal i Farreras, a la Universitat Autònoma de Barcelona. El vocabulari del llibre de censals que estudiem, té diversos aspectes interessants ja que aporta dades per a l'estudi de la història de la llengua. En primer lloc, recula en alguns anys i, de vegades, fins i tot segles, la datació de mots que fins ara tenien una documentació posterior. Així tenim descarchs "descàrrecs", encar.egat "encarregat". Entima "intimació", està "trobar-se", girada "gir de diners", nunci "pregoner", saludador, solta "acció de resoldre", tarroner "torroner" o "torronaire". Ens dóna a conèixer noves variants morfològiques de mots ja existents al diccionari: lletgües "llegües", o aporta documentació a mots que tot i figurar als diccionaris no tenien tradició literària: averies "animal de peu rodó", en fins "fins". Ens proporciona nous significats a mots ja coneguts i ens en descobreix de totalment desconeguts. Tenim: llevada "impost", partida "partició", pasal-gans, segristà, vintenes, vuitenes. Per tratarse d'un text administratiu, ens forneix locucions i maneres de dir pròpies d'aquest tipus de llenguatge, algunes de les quals, semblanment com passa amb els mots esmentats fins ara, no són als diccionaris i altres no estan datades o tenen documentació posterior: (...) Això permet deduir que el llenguatge emprat a les actes i acords del Consell era el que normalment usava el poble i no calia fer-hi aclariments de cap tipus. Ens ha cridat l'atenció els pocs castellanismes que hem trobat en un text del segle XVII, en plena decadència literària, i quan Catalunya estava ocupada per les tropes castellanes i les cases de les Borges, llevat de les dels Jurats, tenien soldats allojats. Els castellanismes són del tipus de: asiento en lloc d'assentament, sangries per sagnies, següentes per següents i asiendes per hisendes (de 1654 o 1656).
